Quan el fred vent hivernal del nord esvalota les aigües del mar, fins a convertir-les en trampa funesta que s'entesta a arrossegar el vaixell a l'abisme, els ulls dels marins exhausts, que s'agafen desesperadament a les restes de la seva nau, escruten àvids l'horitzó buscant una terra ferma que pugui oferir-los salvació.

Llavors, allà al lluny, apareixen davant d'ells les costes rocoses de Menorca, que resisteixen impàvides l'empenta de les gegantines onades que s'estavellen contra les penyes entre núvols d'escuma. Lluiten per sobreviure, però pocs marins aconsegueixen escapar del seu tràgic destí.

Per això, quan en els dies de bonança les seves naus passen properes a la costa, els mariners salten a terra i aixequen munts de pedres en honor a les Nereides que habiten en aquelles aigües, perquè en cas de desgràcia, els siguin propícies.

Quan passegis prop d'aquells penya-segats, trobaràs molts d'aquests petits monuments. Respecta'ls, ja que són obra d'antics navegants que van estar allà fa milers d'anys, abans que la Història comencés a escriure’s.